Teixits Connectius
Són els més abundants del cos. Estan formats per cèl·lules poc especialitzades i amb una abundant matèria intercel·lular ( H2O, sals, proteïnes, polisacàrids i fibres proteiques).
La majoria d'ells estan molt vascularitzats. Desenvolupen funcions diverses: estableixen el contacte entre els diferents teixits que formen un òrgan o omplen els buits existents entre els òrgans; també desenvolupen funcions de protecció i de sosteniment.
Tots ells són d'origen mesodèrmic. En distingim quatre varietats: conjuntiu, adipós, cartilaginós i ossi.
Teixit Conjuntiu
Aquesta teixit s'estén per tot l'organisme i té com a missió unir els teixits, omplir els buits entre els òrgans, formen la derma. No constitueix cap òrgan ni té forma definida.
A aquesta imatge es pot veure els buits entre els órgans, que formen la derma.
Matèria intercel·lular
La materia intercel·lular esta formada per una substància fonamental formada per aigua, proteïnes, derivats dels glúcids (àcid hialurònic) i altres molècules. Immerses en aquesta podem trobar una sèrie de fibres proteiques segregades pels fibroblasts.
Hi han tres tipus:
* Fibres Col·lagenes : Incolores, está formada per una proteïna, col·lagen. Són gruixudes, agrupades en feixos, flexibles i resistents a la tracció. Donen consistència als teixits. Per ebullició es transformen en gelatina.
* Fibres reticulars: Molt més primes que les de les col·làgen. Son de naturalesa química molt semblant al col·lagen. També donen consistència al teixit.
* Fibres elàstiques. Constituïdes per altra proteïna, l'elastina, de color groc. Són molt fines i no formen feixos encara que s'entrecreuen amb les fibres col·lagenes. Com que són elàstiques la seua funció és la de permetre el teixit tornar a la seua posició original. Resisteixen l'ebullició.
El teixit conjuntiu no té una estructura uniforme, sinó que en podem trobar diferents tipus segons la consistència de la matèria intercel·lular i l'abundància i distribució de les fibres presents: teixit conjuntiu lax (és el que hem descrit) dens (als tendons, amb major proporció de fibres) reticular.
Teixit Adipós
Es pot considerar com una varietat de teixit conjuntiu. Està format per cèl·lules anomenades adipòcits, el interior dels quals es troba ocupat per una gota de greix (triacilglicèrids) que ocupa la part central i relega el nucli cap a la perifèria. Es tracta d'una cèl·lula conjuntiva especialitzada en l'acumulació de reserves
Aquest teixit constitueix un 20% en els homes i un 25% en les dones. La seua distribució pel cos és un caràcter sexual secundari. A més d'aquesta funció de reserva, també actua com a un aïllament tèrmic i de protecció mecànica d'alguns òrgans que envolta, com el fetge, pulmons o en zones concretes com a la planta dels peus o la coberta dels ronyons.
Teixit Cartilaginós
El teixit cartilaginós és un teixit connectiu amb funció esquelètica: és present al pavelló de l'orella, envà nasal, articulacions, discs intervertebrals, epiglotis, bronquis i tràquea. En l'embrió forma la matriu de la majoria dels ossos, que posteriorment serà substituïda per teixit ossi.
Segons la naturalesa de la matriu en podem distingir tres grups:
- Cartílag hialí: És el tipus més freqüent. Els condriòcits es troben disseminats per la matriu amorfa que es recorreguda per fibres de col·lagen. Per exemple els anells de la tràquea.
- Cartílag elàstic: Més ric en fibres ramificades d'elastina. Per exemple el Pavelló de l'orella, trompes d'Eustaqui, epiglotis.
- Cartílag fibrós: Forma de transició amb el teixit conjuntiu dens. Està format per capes de cartílag hialí intercalades amb altres de fibres de col·lagen. Per exemple discos intervertebrals, tendons.
Teixit Ossi
Es tracta d'un teixit connectiu on la substància intercel·lular és sòlida i es troba calcificada, cosa que li dóna una gran resistència (encara que també posseix una relativa elasticitat). Es troba localitzat als ossos.
Les principals funcions d'aquest teixit són:
* Protectora (encèfal i mèdul·la espinal)
* Esquelètica (sosteniment i moviment del cos)
* Hematopoètica (formadora de la sang)
Composició del teixit ossi
* La matèria intercel·lular està impregnada de sals càlciques (fosfats, fluorurs, carbonats etc). Es tracta d'una substància sólida que rep el nom de matriu òssia. Hi podem distingir dos components:
- Matriu orgànica: Constituïda per fibres fonamentalment col·làgenes
- Matriu mineral: Sals càlciques.
La matriu mineral proporciona duresa a l'os mentre que l'orgànica elasticitat. Amb l'edat va variant la proporció d'aquestes (augmenta la mineral) amb la qual cosa els ossos es fan progressivament més trencadissos.
* Les cèl·lules òssies són els osteòcits que es troben allotjats en la matriu (llacunes òssies) i units entre elles pels conductes calcòfors. En la seua ètapa juvenil (osteoblasts) segreguen la part orgànica de la matriu. Posteriorment es fusionen entre si, tot formant cèl·lules multinucleades i s'ocupen de la reabsorció i el remodelatge constant de l'os (osteoclast) En realitat es tracta de la mateixa cèl·lula.
El teixit ossi es presenta amb dos tipus d'estructura:
Teixit ossi esponjós
És presenta en ossos curts, plans i en l'epífisi (cap) dels ossos llargs. La matriu hi forma una trama esponjosa de làmines entrecreuades, els buits de la qual són plens de mèdul·la roja amb una important missió hamatopoètica (ací es formen els glòbuls vermells de la sang).
Teixit ossi compacte.
Es troba en la diàfisi (canya) dels ossos llargs. La matèria intercel·lular es presenta en forma de columnes formades per làmines concèntriques al voltant d'uns canals interns (canals de Havers ) recorreguts pels vasos sanguinis i els nervis. Els diferents conductes de Havers es comuniquen entre si per una altra trama de canals perpendiculars als anteriors i anomenats conductes de Volkmann.
La superfície externa de tots els ossos està recoberta per una capa de teixit connecti, el periosti, rica en vasos sanguinis i nervis, mentre que a l'interior n'hi ha una altra, el endosti.
