Classes de roques:

• Roques sedimentàries: es forme en la superficie terrestre.
• Roque metamórfiques; son el resultat de la transformació de qualsevol altre tipues de roques. 
• Roca ignea: son formades al enfriar el magma que ix de l'interior de la terra, pels volcans.

Meteorització i classes:

Es diu meteorització a la descomposició de minerals i roques que ocorre sobre o prop de la superfície terrestre quan aquests materials entren en contacte amb l'atmosfera, hidrosfera i la biosfera.

• Meteorització física: produeix desintegració o ruptura en la roca, sense afectar a la seua composició química o mineralógica. En aquests processos la roca es va fracturant, és a dir, es va disgregant en materials de menor grandària i açò facilita el procés d'erosió i transport posterior. Les roques no canvien les seues característiques químiques però sí les físiques. Està causada per les condicions ambientals (aigua, calor, sal, etc.). Distinguim:


• La descompressió: És l'expansió i el agrietamiento que es produeixen en roques que s'han format a gran profunditat, en trobar-se en la superfície on la pressió és molt menor. A causa d'aquesta dilatació comencen a experimentar la formació d'esquerdes o diaclasas amb el que es formen lloses horitzontals.
• Termoclastia és la fissura de les roques aflorantes com a conseqüència de la diferència de temperatura entre l'interior i la superfície.
• Gelifracción: és el trencament de les roques aflorantes a causa de la pressió que exerceixen sobre elles els cristalls de gel. L'aigua, en congelar-se, augmenta el seu volum en un 9 %. Si es troba a l'interior de les roques, exerceix una gran pressió sobre les parets internes que acaba, després de la repetició, per fragmentar-les.

      

• Meteorització química: produeix una transformació química de la roca provocant la pèrdua de cohesió i alteració de la roca. Els processos més importants són els atmosfèrics, el vapor d'aigua, l'oxigen i el diòxid de carboni que estan implicats en:

• Oxidació. Es produeix en reaccionar alguns minerals amb l'oxigen atmosfèric.

• Dissolució. És molt important en minerals solubles com a clorurs, nitrats, en roques calcàries i en el modelatge càrstic.

• Descarbonització. Es una reacció previa a la disolució de les roques calcarees.

• Hidratació. En aquesta reacció, l'aigua és incorporada a l'estructura d'alguns minerals augmentant de volum com com succeeix amb el guix o sulfat de calci hidratat. Aquest procés és fàcil de veure, per exemple, barrejant anhidrita amb aigua, la qual cosa produeix una reacció exotèrmica (desprèn calor) en transformar-se en guix (sulfat de calci hidratat).

• Hidròlisi. És el trencament en l'estructura d'alguns minerals per l'acció dels ions d'H+ i OH- d'aigua, fonamentalment en la meteorització del feldspat, que es transforma en argiles i del granit que pot arribar a la caolinización (transformació en argiles, especialment en caolí).

Topografia a la illa de la Gomera

• El punt més alt de l'illa és el pic del Garajonay; la seua altitud és superior a 1.300m . (heu de posar la cota de la  corba de nivell més alta que trobeu i encara el pic té un poc més d'altitud). Aneu amb compte, la marca del mapa correspon al centre d'interpretació del parc natural no al pic del Garajonay, heu de buscar!

• El carrer Cruz de María de la població d'Alajeró es troba aproximadament a la cota 800 i el carrer Zamora del mateix poble a la cota 840.

• A la dreta de la capital de l'illa, San Sebastián, hi ha un penya-segat prou alt on es troba un far. Als Penya-segats és prou difícil posar les corbes de nivell perquè s'ajunten molt. A quina altitud aproximada troba el far?  (heu d'anar de dalt cap a baix) El far es troba entre 80 i 60 metres d'altitud.

• Els habitants de la Gomera, per anar de San Sebastián a Agulo passen per Hermigua. Penseu la raó per la qual no van en línia recta i ja m'ho contareu a classe. Van per la carretera TF-711. Heu de buscar l'altitud del port de muntanya que permet el pas entre el terme de San Sebastián i el de l'Hermigua. La seua altitud és de 545 metres.

• En realitat, des de fa pocs anys passen per un túnel. Podeu investigar amb l'aplicació Street Wiew l'altitud que els estalvia, però en aquesta activitat no anem a complicar més les coses. Si voleu publiqueu-lo al vostres bloc.

• Per últim, mireu la zona de Valle Gran Rey. Als incendis de l'estiu de 2012 hagueren de desallotjar a la població per vaixell, ho tenien controlat. Quina diferència d'altitud han de salvar per eixir de la vall per carretera? Aproximadament 800 m d'altitud entre Valle Gran Rey i Arure. En tan sols 12,7 km.

  
  
  -------------------------------------------
  
  
  PROBLEMA:
• Al retall de pantalla de l'activitat anterior es veu que la distancia per carretera entre Arure i Valle Gran Rey és de 12,7 Km però, evidentment, no en línia recta.
  S'anomena distancia topogràfica a la distància en linia recta entre dos punts d'un mapa expressada després de haver aplicat l'escala, es una distancia que s'acosta a la distància real quan el relleu és pla, però en relleus molt accidentats pot diferenciar-se molt.
  A la part inferior esquerra del mapa de Google hi ha una escala gràfica (heu d'obrir l'enllaç que posa veure en un mapa més gran). Amb un regle de cartró, d'un calendari de butxaca per exemple; o amb una cinta de costurera, per no ratllar la pantalla, mesureu la distancia en linia recta entre Arure i Valle Gran Rey i calculeu la distància topogràfica. (Heu de mesurar el segment de l'escala gràfica també, per poder-lo comparar).
                                          16 x 3 / 8.5 = 5.64 km en linia recta.

PAISATGE

Aquesta imatge és de la Franja de Costa Brava, que va des de Sa Tuna a Cap Roig. 

                    Situat a Catalunya.  

                    La imatge estreta de Google Imatges.

LA PIEL Y SUS SENTIDOS.

Bajo la piel hay una serie de diminutos órganos sensoriales, algunos son sensibles a la presión, otros al calor y muchos más sensibles al frió. De todos los estímulos que recibe la piel convierte en impulsos nerviosos que se transmiten por la médula espinal, hasta el cerebro, allí se analizan y se emiten las respuestas que el cuerpo necesita. 

Las yemas de los dedos albergan más receptores del tacto que otras áreas, de echo la mano es un importante órgano que facilita una gran cantidad de datos al cerebro, la piel también es sensible al dolor.

Es el tejido que recubre nuestro cuerpo y le da forma. 

LA OÍDA Y EL EQUILIBRIO.

El sonido son las moléculas que entran de aire en el oído, las ondas sonoras hacen vibrar el tímpano.

Tenemos tres canales semi circulares en cada oído, que controlan el equilibrio y la postura. Estos canales están llenos de un liquido, cuando nos movemos, el liquido hace que unos pelillos se doblen y envíen señales al cerebro con que rapidez y en que dirección nos movemos. Las ondas sonoras son canalizados por el oído medio hasta llegar al tímpano, el aire y el movimiento hace vibrar el tímpano. 

El equilibrio es un sentido interceptor, detecta el liquido llamado endolinfa  que hay dentro de los canales semi circulares.

LA VISTA.

Los ojos al igual que una cámara de vídeo, nos permite ver todo lo que nos rodea,

las imágenes que una cámara de vídeo se quedan procesadas y guardadas. En los humanos se quedan en el cerebro. Pudiéndose integrar en el resto de sentidos.

Antes de llegar a la retina los estímulos luminosos.

• La primera capa transparente es la cornea, que cierra la cámara anterior del ojo.
• El iris actúa como el diafragma de una maquina fotográfica que regula la cantidad de luz que pasa por la pupila. El iris puede tener colores muy diversos.
• El cristalino es una lente constituida por laminas unidas por ligamentos a la segunda capa del ojo o coloides.

Por la acción de los músculos, el cristalino puede acomodar su forma para permitir el enfoque de una imagen invertida sobre la retina.

Las personas que sufren miopía tienen problemas para ver de lejos, porque la imagen de los objetos se forman antes de la retina, por eso deben de acercarse más al objeto.

Hipermetropía sucede lo contrario a miopía.

Estos defectos pueden corregirse através de gafas o lentillas.

La retina esta formada por diez capas de células nerviosas de las que solo una se estimulan preferentemente, durante el día y por eso permite observar el color de las imagenes. 

Por la noche se estimula preferentemente los bastones y por ello no vemos los objetos en blanco y negro.

No todos los animales poseen conos y bastones, por ejemplo los toros y los perros ven los objetos en blanco y negro, y distinguen los objetos por las tonalidades grises.

RESUMEN DEL VÍDEO : LA ADOLESCENCIA Y LAS ETS.

Entre los once y quince años los niños dejan de ser niños y empiezan la transformación en su cuerpo.

La pubertad es la fase del desarrollo humano y la madurez de los órganos sexuales.

Las experiencias sexuales pueden llegar a casos de embarazos no deseados y enfermedades de transmisión sexual, gonorrea, sífilis, herpes genital, incluso pueden llegarse a cojer parásitos como ladillas, hepatitis B, SIDA.

Gonorrea : se transmite atraves del contacto sexual directo, los síntomas son secreción amarillenta por el pene, escozor al orinar, aumento del flujo vaginal, dolores abdominales y cansancio.
Otras de las enfermedades sexuales que se pueden transmitir sin la debida protección es la sífilis en esta puede haber contagio en la placenta de la madre al feto, el primer síntoma son apariciones de ulceras rojizas en las zonas de contacto, luego aparecen manchas en la piel, dolor de garganta, perdida de apetito y malestar general.
Herpes Genital : Se puede contagiar atraves del contacto con las manos, dolor intenso en los genitales, ulceras, escozor al orinar y malestar general.
Y también parásitos como ladillas son insectos que habitan en los bellos del cuerpo, producen picaduras que causan escozor intenso, se contagia también por el contacto de las sabanas y toallas.
Hepatitis B : Esta enfermedad es de origen viral, aunque también por alcohol y medicamentos, síntomas como fiebre, cansancio, eictencia.
SIDA : Se contagia atraves de la sangre, del semen y de la leche materna.

MÉTODOS ANTICONCEPTIVOS

• Píldora del día después : Son anticonceptivos femeninos orales. Se utiliza entre los tres y cinco días después de haber mantenido relaciones sexuales sin protección. Tiene una efectividad de 75% a 85%.
• DIU : Su duración es de tres a cinco años. Su efectividad es de 98%.
• Píldora anticonceptiva : Tiene una efectividad de 99%.
• Implante Hormonal : Efectivo entre tres a cinco años, tiene una efectividad de 99%.
• Parche Hormonal : Tiene una efectividad de 99%.
• Preservativo femenino : Tiene una efectividad de 95%.
• Preservativo masculino : Tiene una efectividad de 98%.
• Diafragma : Tiene una efectividad de 94%.
• Esponja Anticonceptiva : Tiene una efectividad de 91%.
• Capuchón Vertical : Tiene una efectividad de 86%.
• Vasectomia : Tiene una efectividad de 100%.
• Ligadura de Trompas : Tiene una efectividad de 100%.
• Coito interrumpido.
• Anillo Vaginal : Tiene una efectividad de 99,7%.
• Píldora sin estrógenos : Tiene una efectividad de 99%.
• Píldora Trifasica.
• Metodo Hormonal inyectable : Se inyecta en un músculo, contiene estrógenos y progestina, que se debe inyectar en un periodo adecuado para evitar el embarazo.

Fecundación, Desenvolupamiento Embrionario y Parto.

La fecundación en el ser humano, el echo biológico tiene lugar cuando el espermatozoide se une con el ovulo el resultado de estas dos cel·lulas son el huevo o cigoto, el cigoto se desarrollara hasta convertirse en un nuevo ser.

En el ser humano el espermatozoide y el ovulo son las cel·lulas especializadas en la reproducción.

Los tres primeros meses de vida del embrión son un periodo critico, durante el se forman los aparatos y órganos vitales.

Al terminar el periodo de estos tres meses, los sistemas y órganos aumentan de tamaño, también lo hace el embrión. Se llama feto a partir de ese momento, con diez centímetros de longitud y un peso aproximadamente de quince gramos, el feto comienza una etapa de crecimiento continuo.

En el sexto mes de embarazo, mide alrededor de treinta-i-un centímetros y pesa cerca de un quilo-gramo, en este mes el feto cuenta con el espacio suficiente para acomodarse.

Hacia el noveno mes, el último de la gestación, la altura es de cincuenta-i-uno centímentros y su peso es de alrededor de dos quilos y medio, al llegar a ese momento ya se encuentra listo para salir del útero, en un proceso que se denomina parto.

En una mujer primeriza el parto puede durar entre doce y quince horas, el parto se divide en tres periodos : 

          - Dilatación, Expulsión y alumbramiento.

• Dilatación : durante la dilatación, se presentan contracciones en el útero, las cuales empujan al feto hacia el cuello uterino se dilata, de forma simultanea se rompe la bolsa amniótica.
• La expulsión : Segunda etapa del proceso, el feto sale del útero hacia el canal del parto.
• Alumbramiento : Finalmente en el alumbramiento la madre expulsa la placenta y membranas de la bolsa amniótica.

El periodo comprendido entre la gestación y el alumbramiento, recibe el nombre de gestación o embarazo dura aproximadamente cuarenta semanas.

Aparell Circulatori

APARELL CIRCULATORI

L'aparell circulatori transporta la sang per tot l'organisme. La sang presa l'oxigen de l'aparell respiratori i les substàncies alimentàries de l'aparell digestiu i les distribuïx per tot el cos humà. A més de la sang arreplega els rebutjos i els porta als renyons per a expulsar-los per l'orina i el diòxid de carboni i ho porta als pulmons per a expulsar-ho a l'aire al respirar.

En l'organisme d'un home hi ha uns cinc litres de sang. La sang està formada per:

 - Els glòbuls rojos són els encarregats de transportar l'oxigen. En una gota de sang hi ha entre 5 i 6 milions de glòbuls rojos.

 - Els glòbuls blancs són un poc més grans que els rojos. Hi ha uns set mil en una gota. La seua missió és defendre a l'organisme de les infeccions: emboliquen als microbis i els devoren. 

- Les plaquetes són cèl·lules molt xicotetes. Hi ha unes tres-centes mil en cada gota. La seua missió és taponar les ferides de les venes i artèries.

- El plasma és un líquid incolor format per aigua i sals dissoltes. És l'encarregat de deixar en els renyons els productes de rebuig.

 L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir la sang per tot el cos a fi d'alimentar-lo i arreplegar els rebutjos. Les parts d'este aparell són: el cor, les artèries, les venes i els capil·lars.

* El cor.

És l'òrgan principal de l'aparell circulatori. És de la grandària d'un puny i té quatre cavitats: dos aurícules en la part superior i dos ventricles en la inferior. Cada aurícula es comunica amb el ventricle del seu mateix costat per una vàlvula.

* Les artèries, les venes i els capil·lars.

Les artèries són conductes o vasos sanguinis que porten la sang des del cor a tots els òrgans del cos.

 Les venes conduïxen la sang des de l'organisme fins al cor.

 Els capil·lars són gots molt fins que reguen directament els òrgans del cos i comuniquen les artèries i les venes.

*Circulació

Podem distingir la "xicoteta circulació" entre el cor i el pulmó i una altra "gran circulació" entre el cor i la resta dels òrgans del cos. Vegem el recorregut de la sang:

 - Dels pulmons ix sang roja oxigenada i per la vena pulmonar arriba a l'aurícula esquerra.

 - De l'aurícula esquerra passa al ventricle esquerre i este envia la sang a través de l'artèria      Aorta a l'intestí, al renyó i als capil·lars.

 - En els capil·lars la sang perd l'oxigen i es carrega de diòxid de carboni (CO2).

 - Torna per la vena cava a l'aurícula dreta i passant pel ventricle dret als pulmons a través de         l'artèria pulmonar.

 - En els pulmons presa l'oxigen de l'aire i deixa el diòxid de carboni. 

 - Eixa sang oxigenada torna a iniciar el recorregut.

*Moviments del cor.

Els músculs del cor realitzen constantment dos moviments: la diàstole i la sístole. 

En la diàstole el cor s'eixamplament i per tant la sang entra en les aurícules, per les venes (cava i pulmonar) i la sang passa a cada ventricle del mateix costat.

 En la sístole es produïx una contracció i la sang dels ventricles ix per les dos artèries (aorta i pulmonar).

Aparato Respiratorio

El viernes en clase Pedro nos explicó como funcionaba el aparato respiratorio. Coje aire de la atmosfera, entra por la nariz hasta llegar a los alveolos.

L' aparell Digestiu

L'APARELL DIGESTIU

* Funcions


L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme puga assimilar-les i transportarles per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.

Parts de l'aparell digestiu

* L'aparell digestiu està format per un tub digestiu i per les glandules digestives.


* Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.


Tub digestiu

La boca. És l'entrada del tub digestiu.
La boca conté:

      * Les dents. Les incisives i els ullals tallen
         els aliments i les premolars i les molars els trituren.

     * La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el
         barreja amb la saliva.


La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag.

L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac.


L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.

L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides
passen a la sang.

L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.
La digestió dels aliments

Glàndules Digestives

Les glàndules salivals produeixen la saliva.

L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques,
que produeixen sucs gàstrics.

El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim.

El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim.

L'intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

 La digestió dels aliments.

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: Mecànica, que es produïda pel moviment i trituració dels aliments i la química, que es la produïda pels sucs digestius.
Les fases de la digestió són les següents :

A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.

A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.

A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que
passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.


A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.