Classes de roques:

• Roques sedimentàries: es forme en la superficie terrestre.
• Roque metamórfiques; son el resultat de la transformació de qualsevol altre tipues de roques. 
• Roca ignea: son formades al enfriar el magma que ix de l'interior de la terra, pels volcans.

Meteorització i classes:

Es diu meteorització a la descomposició de minerals i roques que ocorre sobre o prop de la superfície terrestre quan aquests materials entren en contacte amb l'atmosfera, hidrosfera i la biosfera.

• Meteorització física: produeix desintegració o ruptura en la roca, sense afectar a la seua composició química o mineralógica. En aquests processos la roca es va fracturant, és a dir, es va disgregant en materials de menor grandària i açò facilita el procés d'erosió i transport posterior. Les roques no canvien les seues característiques químiques però sí les físiques. Està causada per les condicions ambientals (aigua, calor, sal, etc.). Distinguim:


• La descompressió: És l'expansió i el agrietamiento que es produeixen en roques que s'han format a gran profunditat, en trobar-se en la superfície on la pressió és molt menor. A causa d'aquesta dilatació comencen a experimentar la formació d'esquerdes o diaclasas amb el que es formen lloses horitzontals.
• Termoclastia és la fissura de les roques aflorantes com a conseqüència de la diferència de temperatura entre l'interior i la superfície.
• Gelifracción: és el trencament de les roques aflorantes a causa de la pressió que exerceixen sobre elles els cristalls de gel. L'aigua, en congelar-se, augmenta el seu volum en un 9 %. Si es troba a l'interior de les roques, exerceix una gran pressió sobre les parets internes que acaba, després de la repetició, per fragmentar-les.

      

• Meteorització química: produeix una transformació química de la roca provocant la pèrdua de cohesió i alteració de la roca. Els processos més importants són els atmosfèrics, el vapor d'aigua, l'oxigen i el diòxid de carboni que estan implicats en:

• Oxidació. Es produeix en reaccionar alguns minerals amb l'oxigen atmosfèric.

• Dissolució. És molt important en minerals solubles com a clorurs, nitrats, en roques calcàries i en el modelatge càrstic.

• Descarbonització. Es una reacció previa a la disolució de les roques calcarees.

• Hidratació. En aquesta reacció, l'aigua és incorporada a l'estructura d'alguns minerals augmentant de volum com com succeeix amb el guix o sulfat de calci hidratat. Aquest procés és fàcil de veure, per exemple, barrejant anhidrita amb aigua, la qual cosa produeix una reacció exotèrmica (desprèn calor) en transformar-se en guix (sulfat de calci hidratat).

• Hidròlisi. És el trencament en l'estructura d'alguns minerals per l'acció dels ions d'H+ i OH- d'aigua, fonamentalment en la meteorització del feldspat, que es transforma en argiles i del granit que pot arribar a la caolinización (transformació en argiles, especialment en caolí).