La formació d'una espècie.

Una espècie és un conjunt d'individus, ambos característiques similars, que es poden encreuar entre ells i produir descendència fèrtil.

Por passar que dues espècies diferents siguen capaces d'encreuar-se entre si, però la semana descendència serà estèril.

L'especiació éste el procés de formació de noves espècies a partir d'un avantpassat comú per mitjà de l'acumulació de petits canvis.

L'especiació pot tenir lloc de dues maneres :

• Dues poblacions de la mateixa espècie queden separades geogràficament per una barrera. Cada població es va adaptant las diferents ambients on viu i acumula diferències genètiques a causa de les mutacions i la selecció natural. Al capitán de milers d'anys, les dues poblacions són tan diferents que ja no s'encreuen entre si, han esdenvingut espècies diferents. 
• Dues poblacions de la mateixa espècie no estan separades geogràficament, però hi ha mecanismes d'aillament que eviten l'intercanvi de gens. Els mecanismes d'aillament reproductor més importants sorgeixen quan les poblacions viuen en hàbitats diferents i es reprodueixen en estacions diverses.  

Especificó per poliploïdia

Un indivudu políploide és aquell les cèl.lules del qual tenen més de dues dotacions haploides de cromosomes. Provenen d'errors en la meiosi. La poliploïdia és molt freqüent en les plantes.

Resum 'Darwin a València'.

En el segle XIX va començar a canviar el pensament de la creació de l'espècies gràcies a l'aparició de l'obra de Darwin. A València per aquesta època modernista, s'observa una evolució, amb actes com l'exposició universal. A més, l'acadèmia mèdic escolar s'encarregaran d'organitzar una vetlada dedicada Darwin, un homenatge al que alguns consideren el diable.

"Darwin naix en 1809. Als 16 anys ingressa en la universitat d'Edimburg per a estudiar medicina. Gràcies a Robert Grant, el seu mestre, s'inicia en les teories transformista de Lamark. Darwin sense vocació per la medicina, va ingressar en Teologia, on s'endinsarà en la botànica, fet que fa que s'interesse veritablement en el Naturalisme.
En 1831 rep la invitació per a participar en un viatge a Sud-amèrica, illes galápagos. L'observació de fòssils li va ocasionar grans qüestions, que li servirien per als seus posteriors estudis. Els anys posteriors al viatge, van anar els seus anys més fructífers, publicant alguna obra com a geòleg. A més, va començar a escriure sobre l'Origen de l'Espècies. A més, va començar a llaurar-se un reconeixement entre el món científic. L'ornitologia i l'estudi de fòssils li ajudarà en la creació de les seues obres.
1837 Darwin es va convèncer de la inexistència d'alguna cosa diví intervinent ena la creació de les espècies, arreplegant-ho al juliol parlant de l'evolució de l'espècies, fins i tot els éssers humans.
Al juny de 1942 Darwin va escriure un primer esbós sobre La Teoria Evolutiva, auqnue no ho va mostrar a ningú. En 1944, en un assaig reduït a Naturalistes exposa els seus pensaments quant al tema evolucionistes. Anys després (1958), davant un article d'un altre naturalista, es veurà obligat a donar a conèixer les seues teories. L'any 1958, en la Societat Linneana de Londres, es presenta un extracte de l'assaig de Darwin. Un any després, en 1959,es presenta l'obra "L'origen de l'espècies". 1871 publica "L'Origen de l'Home". Darwin continuarà els seus estudis fins al dia de la seua mort. Aquests estudis marcaran el programa genètic, vigent en la seua majoria en l'actualitat."

L'acolliment dels seus estudis va variar segons el lloc de recepció, A València, es van organitzar actes públics de difusió. Peregrín Casanova (evolucionista i anatomista de la Universitat de València) va promoure l'homenatge en 1909, convidant al Retor de la Universitat de Salamanca, l'il·lustre Miguel de Unamuno. Aquest en el seu discurs fa un al·legat al Darwinisme i a la personalitat de Darwin.

El Instituo Cavanillas de Biodiverdad i Biologia Evolutiva és clar reflex de els o estudis de Darwin.

BESSONS UNIVITEL·LINS Y BIVITEL·LINS.

• Bessons Bivitel·lins.

Són el resultat de dos òvuls fecundats per dos espermatozoides que han format dos zigots. Són dos gestacions distintes que es desarotllen a la mateixa vegada. Cada un s'implanta de forma independent amb la seua pròpia placenta i la seua pròpia bossa amniótica. Perque puga ocorrer ha hi haver hagut dos ovulacions en el mateix cicle mentrual, o bé dos òvuls del mateix ovari o  bé un òvul de cada ovari.

Al ser la fencundació de dos òvuls i dos espermatozoides la càrrega genètica és diferent amb la qual cosa, els xiquets poden ser o no del mateix sexe. Pel mateix, tampoc són idèntics, sent el que coneixem com a bessons. 

• BESSONS UNIVITEL·LINS

És menys freqüent que l'anterior. A diferència dels anteriors, el zigot es forma per la unió d'un òvul i un espermatozoide que després de la fecundació es dividix per a crear dos embrions. 

La divisió del zigot es considera com un fet "accident biologic" en el que no influïxen la raça, l'edat de la mare o l'herència. Els bebés que sorgixen d'esta fecundació porten la mateixa informació genètica, per això són sempre del mateix sexe, la qual cosa es coneix com a bessons idèntics, que encara que no ho són completament, les seues semblances físiques solen ser molt grans.

A aquesta imatge es pot veure prou clar les diferències que hi han en els bessons univitel·lins i bivitel·lins.

Lleis de Mendel:

1. Quan es creuen dues varietats de individus purs per a un caràcterm els descendents són iguals entre si. Iguals a un progenitor.
2. Quan es creuen els individus F1 híbrids (heterocigots), els factors hereditaris que contenen es separen i tornen a convinar-se al atzar en la generación F2. Per tant, torna a aparèixer la varietat recesiva o no dominant.
3. Els factors de distints caràcters, s'hereden independentment i es combinen a l'atzar a la descendència.

Pregunta 2 sobre la Mitosi/Meiosi

Meiosi és una de les formes de la reproducció cel·lular. Aquest procés es realitza en les glàndules sexuals per a la producció de gàmetes. La formació de gàmetes rep el nom de gametogénesis:

1.  Gametogénesis masculina o espermatogènesi, condueix a la formació de quatre espermatozoides haploides per cada cèl·lula que entra en la meiosi.
   
2. Gametogénesis femenina o ovogénesis, genera un sol òvul per cada cèl·lula que entra en la meiosi, mitjançant un procés que assigna virtualment tot el citoplasma a un solament dels dos nuclis en cada divisió meiòtica.

Pregunta 1 sobre la Mitosi/Meiosi

Les cèl·lules reproductores son haploides, ja que els òvuls i els espermatozoides dels mamífers i algunes algues contenen un sol joc de cromosomes, mentre que la resta de les cèl·lules d'un organisme superior solen tenir dos jocs d'ells (un joc aportat pel pare i un joc aportat per la mare).

El tipus de divisió mitjançant la qual es formen les cèl·lules sexuals es la meiosi, ja que és un procés de divisió cel·lular en el qual una cèl·lula diploide experimenta dues divisions successives, amb la capacitat de generar quatre cèl·lules haploides. En els organismes amb reproducció sexual té importància ja que és el mecanisme pel qual es produeixen els òvuls i espermatozoides.

La reproducció asexual i sexual

• Reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual. En aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme. De manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor. És la reproducció pròpia dels procariotes, sovint es produeix entre els vegetals i esporàdicament es produeix en alguns animals (partenogènesi) especialment descrit entre els artròpodes. En general es considera que la reproducció asexual és la primera forma de replicació que aparegué en el decurs de l'evolució de les espècies.

• Reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Aquest procés s'anomena fecundació, i dóna lloc a la formació d'un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.La majoria dels animals (incloent els humans) i les plantes es reprodueixen sexualment.