BESSONS UNIVITEL·LINS Y BIVITEL·LINS.

• Bessons Bivitel·lins.

Són el resultat de dos òvuls fecundats per dos espermatozoides que han format dos zigots. Són dos gestacions distintes que es desarotllen a la mateixa vegada. Cada un s'implanta de forma independent amb la seua pròpia placenta i la seua pròpia bossa amniótica. Perque puga ocorrer ha hi haver hagut dos ovulacions en el mateix cicle mentrual, o bé dos òvuls del mateix ovari o  bé un òvul de cada ovari.

Al ser la fencundació de dos òvuls i dos espermatozoides la càrrega genètica és diferent amb la qual cosa, els xiquets poden ser o no del mateix sexe. Pel mateix, tampoc són idèntics, sent el que coneixem com a bessons. 

• BESSONS UNIVITEL·LINS

És menys freqüent que l'anterior. A diferència dels anteriors, el zigot es forma per la unió d'un òvul i un espermatozoide que després de la fecundació es dividix per a crear dos embrions. 

La divisió del zigot es considera com un fet "accident biologic" en el que no influïxen la raça, l'edat de la mare o l'herència. Els bebés que sorgixen d'esta fecundació porten la mateixa informació genètica, per això són sempre del mateix sexe, la qual cosa es coneix com a bessons idèntics, que encara que no ho són completament, les seues semblances físiques solen ser molt grans.

A aquesta imatge es pot veure prou clar les diferències que hi han en els bessons univitel·lins i bivitel·lins.